Projecte guarderia inicial

Expliquem un conte?

Projecte grupal de guarderia.

Vaig fer una entrada per explicar la nostra experiència allà a la guarderia i el projecte que es va escollir.
Aquest era el nostre projecte:

Per:

Irene Ferioli
Anna Albaladejo
Helena Hernandez
1rB

En el nostre projecte ens interessa molt col·laborar amb els nens.
Volem utilitzar les desigualtats racials com a punt de partida i tema central,
ja que a Granollers hi ha bastants nens i nenes immigrants. Ells són les
generacions futures, i les que poden acabar amb el racisme i les desigualtats.

Una de les activitats que proposem és explicar un conte (potser acompanyat amb
titelles) sobre el tema que tractem.

El conte s'ha d'acabar de determinar, però tractarà sobre un noi que arriba del Sàhara i ve a Catalunya. Un cop aquí ell anirà a la guarderia i coneixerà a molts nens nous però ell veurà que són diferents, que no tenen la pell fosca com la te ell.

La finalitat del conte és que entenguin el missatge per captar el significat
de la activitat següent:
tenim la intenció de fer dos taques de pintura al terra una blanca i l'altra
negra, separades per mig metre de distància, i que els nens ho barregin com
vulguin fins a fusionar els dos colors.

Duració: 15-20 minuts per grup aproximadament.
Materials necessaris: ½ litre de pintura negra i ½ litre de pintura blanca.
Preu: 15- 20 euros en total aproximadament.

Els móns de Coraline

La Coraline és una nena molt curiosa, intel.ligent i valenta, que es muda de casa a causa de la feina dels seus pares (són botànics). Es muden a una residència anomenada " la casa rosa", envoltada per uns personatges estravagants i molt especials. Coraline passa les hores aburrida, troba a faltar els seus amics i la seva vida anterior, i per aquests motius està descontenta i trista.
Per tal de passar l'estona, inicia una exploració de la seva nova llar, i descobreix una petita porta al menjador que, per desil.lusió seva, està tapiada. Una nit, Coraline veu un ratolí saltaire que salta escales avall. Coraline, ansiosa de sorpreses i descobriments, segueix el ratolí, que la condueix fins a la porta avans tapiada. Sorprenentment, devant de la porteta s'obre un túnel que Coraline no dubta en trevessar. A l'altre banda, Coraline troba una versió aparentment millorada de la seva vida. Tot sembla fantàstic fins que descobreix que aquesta vida està molt lluny de la perfecció, inclosa la seva mare. Es troba també que és un mon en el que resulta molt fàcil entrar, però enormement complicat sortir-ne.




Opinió personal:

Sincerament m'ha semblat una pel.lícula molt bona, amb un simbolísme bestial al darrere. Crec que no és una simple película d'animació, sinó que tracta temes sobretot de l'àmbit de la psicologia. Allà al cinema ens van dir que el que intentava reflectir la pel.lícula era el pas de nen a adult, un món ple de canvis i amb molts obstàcles. Bé, crec que podria ser que reflectís aquest creixement, però he trobat una altra interpretació: Crec que podria simbolitzar el món de les drogues, per exemple, o vicis( no necessàriament de drogues, sinó també mentals). L'adentrament en un món desconegut, una porta que ens convida a entrar, i que trobem una realitat paral.lela aparentment millori molt aractiva, però que té una sèrie de conseqüències terriblement negatives, el fet de haver de renunciar a certes coses(els ulls substituits per botons), perjudiques la teva persona i la gent que t'envolta ( La mateixa Coraline, però també els seus pares), i la més perillosa, és un món, com he dit avans, molt accessible, pero d'on és molt difícil sortir-ne, corres el risc de quedar-te atrapat sense la possibilitat de tornar enrrere.

Experiència al MACBA: projecte TurbineGeneration

Autorretrat: la meva mà agafant una de les barres del tren.

Objecte trobat pel camí: Bitllet de rodalies d'anada i tornada gastat.

El més antic: La Torre Amat de Cardedeu, una mansió dels estiuejants de principis del segle XX, que em trobo anant cap a l'estació i de camí a casa.

El més nou: Un bitllet de tren que m'acabava d'imprimir la màquina de bitllets.


L'experiència al museu:

En una sala de parets blanques, ens van demanar que representessim el recorregut que fem pràcticament de forma diària amb tot de materials ( postits, cintes de colors, gumets cartrons etc...) com vulguessim.
El resultat va ser un mapa que ocupava tota la sala (incloses les parets), però un mapa molt especial, personalitzat i subjectiu, on quedava reflectit el nostre dia dia, gustos i experiències.

Ens ho vem passar molt bé, ha resultat una molt bona experiència.

Christian Boltanski

Com a pintor, les obres de Boltanski han estat lligades a moviments com el pop art, minimal art o l'art povera. També ha fet cinema i ha passat per el món de la escriptura, la literatura i fins a arrivar a la fotografia ( suport que utilitza actualment). Les històries que Boltanski pretén explicar en les seves obres, són històries passades, d'ausènsia, de la gent que ja no hi és. És per aquest motiu que les fotografies d'aquest artista tracten sovint temàtiques com la mort i el més enllà, a través sovint de l'utilització d'ombres com a recurs visual.

Andrea Crews

Andrea Crews és una marca francesa fundada per la dissenyadora Maroussia Rebecq. Maroussia Rebecq és una dissenyadora amant de l'art i de l'individualisme en quant a la moda es refereix, és a dir li agrada l'exclusivitat de les peces de roba i pretén fugir de la producció massiva i les col.leccions de roba fruit del consumisme. I el fruit de tot aixó són tonelades de roba de segona mà, que aquesta dissenyadora adopta al seu taller i a partir de les quals crea peces de roba reciclades i absolutament úniques, originalíssimes i imprevisibles que suposen una alternativa al mercat convencional.
Andrea Crews acava d'aportar una col.lecció a la prestigiosa marca Lacoste.

Martin Margiela

Biografia:

Martin Margiela és un dissenyador Belga, però no un dissenyador corrent. És un dels personatges més interessants del món de la moda actual. Aixó és, principalment perquè ningú ha aconseguit veure'l encara; Ni editors, ni estilistes, ni públic en general. No busca la fama i fuig del reconeixement directe. No es ven, sinó que s'amaga.

Els seus dissenys no s'inspiren en res més que en la mateixa roba, ell la transforma, desfigura i reinventa, utilitzant colors neutres com ho són el blanc i el negre. El resultat és un treball vanguardista, totalment innovador i unes peces de roba afavoridores, contràriament del que es podria pensar.

Vivienne Westwood

Biografia:

Vivienne Westwood es va instal.lar a Londres per matricular-se a l'escola Harrow per a estudiar art. L'any 1971 coneix a Malcolm McLaren, manager dels Sex Pistols, de qui es converteix en parella i socia, y obren una botiga en principi anomenada " Let it Rock " a King's Road, un establiment que combinaba la música amb la moda y convertint-se en bressol i referent de la modernitat.
Els dissenys de Vivienne Westwood tenien una enorme influencia de l'estètica punk, incolent elements fetitxistes, agulles de ganxo, cadenes, fulles d'afeitar etc...
També va incloure elements del mes pur estil tradicional britànic, obtenint així dissenys xocants i polèmics.

Vanessa Beecroft

Biografia:

Italiana de neixament, encara que resideix a Nova York desde fa anys, Aquesta fotògrafa és una de les figures indiscutibles del panorama actual.
Les seves obres consisteixen en cuadres vivents, utilitzant com a tècnica la performance, que s'immortalitza amb fotografies i videos.
Les seves obres giren entorn del món femeni, pricipalment noies nues, totes amb una semblança entre elles seguint uns cànons de bellessa autobiografics, és a dir, l'artista busca models que s'assemblin a ella. Trobem noies d'una franja d'edat determinada i principalment bastant primes; Aquest fet està relacionat amb un tret autobiografic de la fotògrafa, ja que en la seva joventut va lluitar contra l'anorexia, i lluny de voler crear obres reivindicatives, socials o literaries, reflecteix aquesta faceta seva, l'aspecte d'una etapa de la seva vida.

Erwin Olaf

Erwin Olaf treballa les seves fotografies barrejant el fotoperiodisme i la fotografia d'estudi.
Olaf apareix en l'escena internacional després de guanyar el primer premi en el Concurs Europeu de Joves Fotógrafs. Aquest artísta tracta en les seves fotografies temes com la sensualitat, l'humor i la desesperació, a través del blanc i negre i poc a poc introduïnt el color i la manipulació digital. El resultat de tot aixó són fotografies molt impactants i trencadores, que han cridat l'atenció de marques comercials com BMW, Microsoft, Nintendo, Diesel Jeans i Heineken entre d'altres, utilitzant les seves fotos en importants campanyes publicitàries, i obtenint premis fruit de les seves fotografies.

Jana Sterbak

- Artist as a Combustible, 1986


Biografia:

Jana Sterbak, va nèixer a Praga el 1955, és una artista imprevisible que es va caracteritzar en els inicis de la seva carrera per obre molt radicals i desconcertants. Eran creacions fent referencia al cos humà, com per ecxemoke un vestit de carn, Flesh dress for Albino Anorexic, realitzat en el 1987, o l'extranya escultura, Remote control l'any 1989.
Al llarg de l¡època dels 90 la artista ha continuat treballant en la mateixa linia, creant obres inquietants que fan referencia al dolor o a la mort. En les seves obres més recents sembla ser que s'ha ajunyat una mica d'aquesta visió i s'ha començat a interesar en temes menys conflictius. Aquesta sèrie d0ultimes obres les ha reunit amb el nom de planetarium, ja no centra la seva atenció en la problemàtica humana. L'artista mira cap al món exterior, inspirant-se en l'astronomia i en la geografia planetaria. El que ha motivat aquest canvi d' interesos es el descobriment d'una tècnica artesanal, la del soplat de vidre, amb la que Jana Sterbak s'ha familiaritzat durant la seva estancia en el Centre Internacional de Rechercher sur le Verre et les Arts Plastiques (CIRVA) de Marsella.
El resultat d'aquestes noves obre és molt diferent, es tracta d'una sèrie de nou esferes de vidre, i les seves superficies estan elaborades amb diferents procediments tècnics. Algunes són de vidre transparent i d'altres tenen la aparença d'un paisatge lunar amb els seus cràters i relleus desèrtics.
El vertader interes d'aquestes últimes obres és el treblla de les textures que tradueix la seva voluntat per crear un efecte estétic, inusual en la seva trajectoria artística.

John Cage

Biografia:

John Cage va nèixer a Los Àngeles, el 5 de Setembre de 1912, i va morir a Nova York el 12 d'Agost de k'any 1992.

Va ser un compositor i instrumentalista, el primer en utilitzar la música electrònica, i molts opinen que va ser el compositor més influent del segle XX, gràcies a la seva manera de fer música totalment trencadora i innovadora. John Cage no utilitzava els instruments musicals de forma stàndard, sinó que creava melodies musicals de manera aleatòria i a través de l'atzar.
Va treballar junt amb els compositors nord-americans Henry Cowell i Adolph Weiss, revolucionant la música a través de les seves composicions regides pel caos, i com he dit avans, per l'atzar i l'aleatorietat.

Aquesta idea de l'anomenat "atzar controlat", va ser introduïda per l'artista en les seves obres arrel dels seus estudis de les cultures orientals, la filosofia india i el budisme zen.



Ressenya de l'exposició:

En l'exposicio de John Cage vem descobrir una manera de fer música totalment diferent a l'habitual, a través de l'atzar, que tenia com a fruit unes partitures d'allò m'es extranyes, formant cercles i coses per l'estil.
Em va agradar especialment la idea que tenia Cage sobre que la música existeix de per si, sense necessitat d'instruments, i l'inexistència del silènci absolut.
El nostre guia de visita va fer l'exposició molt amena i divertida, i sobre tot, de fàcil comprensió.

L'activitat final va ser molt divertida, vem grabar sons diferents i els vem juntar formant una melodia ben peculiar.

Proves d'escanner

- Barret de llana de la Denissa


- Trenes (Helena i jo)

Projecte Guarderia

El nostre projecte no va ser escollit, però el projecte que es va escollir va ser realment encertat.

Primer de tot, els alumnes del bachillerat escènic van fer una performance amb teles de colors i confeti. Al final de la representació, els alumnes que actuaven a la performance, van començar pintant una de les noies amb pintura de colors, i seguidament als nens que miraven l'espectacle. Tot aixó va derivar en un a gran "guerra de pintura" (pacífica això si) pels alumnes de bachillerat i fins i tot per als professors i director, mentre que pels nens va suposar una experiència que es possible que recordin més tard, i si no, una bona experiència al cap i a la fi. Per nosaltres també ha sigut una experiència increïble, no ho oblidarem mai.