Odio el photoshop, i odio el meu ordinador merdós. Odio els ordinadors que no guarden els arxius, i que provoquen que la Irene hagi de tornar a repetir la imatge de poe a les 11 de la nit, o els photoshops que no deixen utilitzar les seves eines, i els blogspots que consideren que el format de la meva imatge de poe no es compatible amb ells.
Si les maquines no cumpleixen la seva merdosa funció, la seva existència és inutil. O potser sóc massa estúpida per entendre-les, els seus formats pdf, html i no se que quartos.. potser les màquines són superiors a mi i m'he de resignar a que acavin amb la meva existència.
Bona nit.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Tim Burton- Biografia
Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col·laborat també en altres produccions animades, començant la seva carrera a la factoria Disney, on va participar en la pel·lícula Tod i Toby tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.
La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. L'argument gira al voltant d'un nen que, com Burton, idolatra al seu idol de la pantalla, des de la seva infancia, Vincent Price.
Ja des de la seva òpera prima, es veu en el director una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.Performance
Què és una performance?
una performance (esdeveniment, en anglès) és una actuació artística en directe a on hi ha una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com performer) es comporta d'una manera particular per a altre grup de gent (públic o audiència). De vegades la línia que es divideix entre l'executant i les audiències pot esvair-se, com en el teatre actiu on els membres del públic s'impliquen en la producció. El terme Performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa art en viu. La performance està relacionada a l'art conceptual, als happenings, al moviment artístic Fluxus i al body art.
una performance (esdeveniment, en anglès) és una actuació artística en directe a on hi ha una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com performer) es comporta d'una manera particular per a altre grup de gent (públic o audiència). De vegades la línia que es divideix entre l'executant i les audiències pot esvair-se, com en el teatre actiu on els membres del públic s'impliquen en la producció. El terme Performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa art en viu. La performance està relacionada a l'art conceptual, als happenings, al moviment artístic Fluxus i al body art.
La paraula performance va començar a ser utilitzada especialment per a definir certes manifestacions artístiques a la fi dels anys seixanta. Aquesta expressió artística va tenir el seu període d'esplendor durant els anys setanta tot i que la història de les "performances" comença a principis del segle XX, amb les accions en viu d'artistes de moviments avanguardistes.
Creadors lligats al futurisme al constructivisme al dadaisme i al surrealisme realitzaven per exemple les exhibicions no convencionals en el Cabaret Voltaire Entre aquests artistes es destaca la participació de Richard Huelsenbeck i Tristan Tzara. Aquesta manera de crear una espècie d'esdeveniment on diverses disciplines artístiques es barregen és el que va anar agafant el nom de performance durant la segona meitat del segle XX.
Jordi Pericot, 20 anys d'art cinètic.
Museu de Granollers, Dijous 12 de novembre.
Aquesta exposició repassa la trajectòria artística durant el període 1964-1984 de Jordi Pericot, un dels màxims representants de l'art cinètic a Catalunya.
Bibliografia
Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un dels grans artistes del país i un dels masnovins més universals. La seva acció pedagògica i universitària s'ha centrat en els camps de la comunicació audiovisual, social i el disseny, primer com a director de l'escola Elisava, i després com a catedràtic de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seva producció artística s'ha centrat, sobretot, entorn de l'art cinètic. És també un investigador reconegut i membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla. Recentment ha rebut la Medalla d'Or del Mèrit Cultural, concedida per l'Ajuntament de Barcelona.
-L'any 1958 va decidir marxar del país. Se'n va anar a França, tot un símbol de la llibertat i el progrés, que no tenia res a veure amb l'Espanya franquista. A París, hi va passar vuit anys, del 1960 al 1968.
-En tornar de França, va mantenir una destacada activitat cultural. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques),
ntrodueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.
-L'any 1972, representa Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.
Opinió personal:
Vaig estar malalta, per tant no sé com va ser l'exposició.
He buscat a internet, i m'han agradat bastant les obres que he vist, m'ha agradat molt el seu treball amb miralls i especialment el metacrilat estriat sobre pintura, me quedat embobada veient un video d'una obra i mirant com anaven cambiant els colors. També m'han agradat molt les obres: "múltiples ulls per a una mirada", i "MeRdA".
Aquesta exposició repassa la trajectòria artística durant el període 1964-1984 de Jordi Pericot, un dels màxims representants de l'art cinètic a Catalunya.
Bibliografia
Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un dels grans artistes del país i un dels masnovins més universals. La seva acció pedagògica i universitària s'ha centrat en els camps de la comunicació audiovisual, social i el disseny, primer com a director de l'escola Elisava, i després com a catedràtic de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seva producció artística s'ha centrat, sobretot, entorn de l'art cinètic. És també un investigador reconegut i membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla. Recentment ha rebut la Medalla d'Or del Mèrit Cultural, concedida per l'Ajuntament de Barcelona.
-L'any 1958 va decidir marxar del país. Se'n va anar a França, tot un símbol de la llibertat i el progrés, que no tenia res a veure amb l'Espanya franquista. A París, hi va passar vuit anys, del 1960 al 1968.
-En tornar de França, va mantenir una destacada activitat cultural. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques),
ntrodueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.
-L'any 1972, representa Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.
Opinió personal:
Vaig estar malalta, per tant no sé com va ser l'exposició.
He buscat a internet, i m'han agradat bastant les obres que he vist, m'ha agradat molt el seu treball amb miralls i especialment el metacrilat estriat sobre pintura, me quedat embobada veient un video d'una obra i mirant com anaven cambiant els colors. També m'han agradat molt les obres: "múltiples ulls per a una mirada", i "MeRdA".
ÍMBRIC
IMBRIC
1. Emmetxar dos móns.
2. Fragments de fotografies d'arxiu que prenen sentit al ser enmetxades a manera d'un paviment biològic, com un mosaic genètic.
3. Per llongar les imatges, fent-les sortir del marc construïnt una línia infinita.
4. Paisatges ficticis, un calidoscopi personal, plànols inacabats, camps tatuats damunt el paper.
5. Imatges trobades i encolades, objectes clavats, colors, trossos de vidre, cordes...
Biografia:
Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la instal·lació. Al llarg de la seva trajectòria artística, Duran ha anat en ampliant el seu camp de treball i de mica ha “arquitecturitzat” l’escultura transformant-la en instal·lació fins a arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures “esculturitzades”. Això es produeix sobretot a les arquitectures efímeres, aquelles que comporten una major relació amb la realitat i amb l’escena convulsa del subjecte. Les seves obres es troben en col·leccions privades i públiques, com a Metrònom, a la Col· lecció Testimoni de "La Caixa", al Fons d’Art de la Generalitat i al Museu de Granollers entre altres.
Visita a l'exposició " Imbric" de l'artista Pep Duran:
Es tractava d'una instal.lació muntada amb imatges d'arxiu i materials reciclats ( principalment trossos de parquet i altres fustes ), amb l'bjectiu de " emmetxar dos móns" , com la unió de Pep Duran amb els germans Castells.
Opinió personal:
Aquesta exposició m'ha agradat més que la de Roca Umbert, potser perque em va cridar més l'atenció, la noia que ho explicava ho va explicar molt bé i molt clar, i s'em va fer menys fred el fet que no fos una sala quadrada, i que les obres estiquessin més integrades en l'espai. Em van agradar els paralel.lismes que feia entre el micro i el macro, i el fet d'unir totes les obres amb una línia a la paret.
divendres, 27 de novembre del 2009
Ressenya pel.lícula- Destino: Woodstock ( Taking Woodstock )
Any: 2009
Director: Ang Lee
Guió: James Schamus (Novela: Elliot Tiber, Tom Monte)
Génere: Comèdia
País: Estats Units
Música: Danny Elfman
Fotografia:Eric Gautier
Productora: Focus Features
Actors principals: Henry Goodman, Liev Schreiber, Emilie Hirsch, Demetri Martin ( Elliot Tiber), Jonathan Groff, Imelds Staunton, Jeffrey Dean Morgan, Eugene Levy, Paul Dano, Dan Fogler, Mamie Gummer, Zoe Kazan, Gabriel Sunday.
Sinòpsi:
Elliot Tiber, un jove decorador que viu a Greenwich Village, Nova York, al que les coses li van francament malament, ha de tornar al seu poble a l'Estat de Nova York per ajudar als seus pares a portar un vell motel anomenat "El Mónaco". El banc està a punt de quedar-se amb el negoci, i el seu pare amenaça en cremar l'edifici, tot i que no ha pagat l'assegurança.
A un poble veï, es dona permís per organitzar un macro-festival de música rock, però s'acaba prohibint per les queixes dels veïns. Quan Elliot se'n assabenta, truca als organitzadors pensant que pot ser la ocasió per revitalitzar el motel. Tres setmanes després, mig milió de persones es dirigeixen fins la granja dels seus veïns a White Lake. Elliot està a punt de submergir-se en una experiència que definirà tota una generació i que cambiarà la seva vida per complet.
Aquesta pel.lícula està basada en fets reals, ja que el festival de Woodstock va existir, i va ser un dels festivals de rock més importants de la història. A més, la pel.lícula està basada en les memòries d'Elliot Tiber.
Informació històrica sobre el festival de Woodstock:
Director: Ang Lee
Guió: James Schamus (Novela: Elliot Tiber, Tom Monte)
Génere: Comèdia
País: Estats Units
Música: Danny Elfman
Fotografia:Eric Gautier
Productora: Focus Features
Actors principals: Henry Goodman, Liev Schreiber, Emilie Hirsch, Demetri Martin ( Elliot Tiber), Jonathan Groff, Imelds Staunton, Jeffrey Dean Morgan, Eugene Levy, Paul Dano, Dan Fogler, Mamie Gummer, Zoe Kazan, Gabriel Sunday.
Sinòpsi:
Elliot Tiber, un jove decorador que viu a Greenwich Village, Nova York, al que les coses li van francament malament, ha de tornar al seu poble a l'Estat de Nova York per ajudar als seus pares a portar un vell motel anomenat "El Mónaco". El banc està a punt de quedar-se amb el negoci, i el seu pare amenaça en cremar l'edifici, tot i que no ha pagat l'assegurança.
A un poble veï, es dona permís per organitzar un macro-festival de música rock, però s'acaba prohibint per les queixes dels veïns. Quan Elliot se'n assabenta, truca als organitzadors pensant que pot ser la ocasió per revitalitzar el motel. Tres setmanes després, mig milió de persones es dirigeixen fins la granja dels seus veïns a White Lake. Elliot està a punt de submergir-se en una experiència que definirà tota una generació i que cambiarà la seva vida per complet.
Aquesta pel.lícula està basada en fets reals, ja que el festival de Woodstock va existir, i va ser un dels festivals de rock més importants de la història. A més, la pel.lícula està basada en les memòries d'Elliot Tiber.
Informació històrica sobre el festival de Woodstock:
El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tenir lloc a una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguès lloc al poble amb aquest mateix nom. L'oposició local gairebé va aconseguir que es suspenguès l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer el seu pare Max Yasgur per a acollir el concert als terrenys de la família, localitzats a Sullivan County.
Van morir tres persones al festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi d'heroïna, una altra després d'una ruptura d'apèndix i una última per un accident amb un tractor. També van ocòrrer dos naixements no confirmats durant el festival.
Arràn d'aquest esdeveniment es va filmar un famós documental dirigit per Michael Wadleigh i muntat per Martin Scorsese. Va ser estrenat el 1970 i va guanyar l' oscar al millor documental. La pel·lícula ha rebut el títol de "culturalment significativa" per la Biblioteca del congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva conservació en el National Film Registry.
Opinió personal:
dijous, 12 de novembre del 2009
divendres, 6 de novembre del 2009
Ressenya exposició CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC
Comissariat de Laura Plana Garcia
L'exposició "Cartografies del no-lloc", consisteix en una mostra d'obres catalanes i internacionals, que utilitzen les noves tecnologies com a medi d'espressió. En un moment en que internet està tant vigent en la soceitat, i de rebot, en les nostres vides, aquests artistes han volgut treure'n profit en tò de crítica social.
Els artistes que participen en aquesta exposició són:
Miquel Garcia (Barcelona, 1975); Daniel Jacoby (Perú, 1985); Tjasa Kancler (Eslovènia, 1978); Perla Montelongo (Mèxic, 1980); Robin Rimbaud (Londres, 1964) i Katarina Matiasek (Àustria, 1965); i el col·lectiu Rotorrr, format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) i Laia Sadurní (Barcelona, 1973).
Miquel Garcia (Barcelona 1975) : S’aproxima amb la seva metodologia
d’anàlisi i recerca a l’antropologia i la sociologia, cercant un sistema de
representació basat en vídeos, mapes, il·lustracions, dibuixos i gràfiques.
Daniel Jacoby (Lima, Perú, 1985) presenta ADU (acrònim espanyol de Arbre
de Dades Universal) en un intent de concentrar totes les dades de l’univers
en un sol arbre, amb l’univers com arrel. L’arbre és creat amb aplicació
Java i és obert a participació.
Robin Rimbaud (London, 1964) i Katarina Matiasek (Viena, Àustria, 1965)
exposen la vídeo instal·lació [Island PlayBack (2006)]. Les imatges d’una
illa preses des d’un avió són muntades en film. El so es creat utilitzant un
software que tradueix imatge en so. La intenció es mostrar el paisatge en
moviment o nou paisatge digital.
Rotorrr és un col·lectiu format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) i
Laia Sadurní (1973, Barcelona). Han desenvolupat una sèrie de projectes
i accions basades en la cartografia, el joc i l’acció que es refereix al coneixement
i maneres d’acció en l’actual espai social i geogràfic.
Tjasa Kancler (Maribor, Eslovènia 1978) planteja un nou model de comunicació
i visualització de la informació, posant èmfasis en la planificació de
l’escut antimíssils a Europa de l’Est, el sistema nord-americà dissenyat
per la protecció contra els míssils balístics llançats des dels anomenats
estats rebels, com Iran o Corea del Nord.
Perla Montelongo (Mèxic, 1980) presenta el procés de transformació d’un
espai en imatge fotogràfica, que serà traduïda a informació, la qual finalment
reconstrueix l’espai per mitjà d’imatges impreses en codi ASCII.
Laura Plana Gracia (Barcelona, 1982) cursa el Màster en Comissariat i
Pràctiques Culturals en Art i Nous Mitjans a MECAD (ESDI – URL) per al
que prepara el projecte de comissariat Cartografías del no – lugar. El projecte
està sota tutoria de Rosa Pera, actual directora del Centre d’Art Bòlit,
de Girona.
Opinió personal:
L'exposició, sincerament, no em va agradar. Confesso que l'art contemporani em costa bastant, no perquè sigui molt tancada de ment, sinó perquè no hi estic gaire acostumada... a part, trobo que no va estar gaire ben explicat. Tot i així, l'obra de Daniel Jacoby em va despertar força curiositat, i el treball de Miquel Garcia em va semblar si més no interessant.
L'exposició "Cartografies del no-lloc", consisteix en una mostra d'obres catalanes i internacionals, que utilitzen les noves tecnologies com a medi d'espressió. En un moment en que internet està tant vigent en la soceitat, i de rebot, en les nostres vides, aquests artistes han volgut treure'n profit en tò de crítica social.
Els artistes que participen en aquesta exposició són:
Miquel Garcia (Barcelona, 1975); Daniel Jacoby (Perú, 1985); Tjasa Kancler (Eslovènia, 1978); Perla Montelongo (Mèxic, 1980); Robin Rimbaud (Londres, 1964) i Katarina Matiasek (Àustria, 1965); i el col·lectiu Rotorrr, format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) i Laia Sadurní (Barcelona, 1973).
Miquel Garcia (Barcelona 1975) : S’aproxima amb la seva metodologia
d’anàlisi i recerca a l’antropologia i la sociologia, cercant un sistema de
representació basat en vídeos, mapes, il·lustracions, dibuixos i gràfiques.
Daniel Jacoby (Lima, Perú, 1985) presenta ADU (acrònim espanyol de Arbre
de Dades Universal) en un intent de concentrar totes les dades de l’univers
en un sol arbre, amb l’univers com arrel. L’arbre és creat amb aplicació
Java i és obert a participació.
Robin Rimbaud (London, 1964) i Katarina Matiasek (Viena, Àustria, 1965)
exposen la vídeo instal·lació [Island PlayBack (2006)]. Les imatges d’una
illa preses des d’un avió són muntades en film. El so es creat utilitzant un
software que tradueix imatge en so. La intenció es mostrar el paisatge en
moviment o nou paisatge digital.
Rotorrr és un col·lectiu format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) i
Laia Sadurní (1973, Barcelona). Han desenvolupat una sèrie de projectes
i accions basades en la cartografia, el joc i l’acció que es refereix al coneixement
i maneres d’acció en l’actual espai social i geogràfic.
Tjasa Kancler (Maribor, Eslovènia 1978) planteja un nou model de comunicació
i visualització de la informació, posant èmfasis en la planificació de
l’escut antimíssils a Europa de l’Est, el sistema nord-americà dissenyat
per la protecció contra els míssils balístics llançats des dels anomenats
estats rebels, com Iran o Corea del Nord.
Perla Montelongo (Mèxic, 1980) presenta el procés de transformació d’un
espai en imatge fotogràfica, que serà traduïda a informació, la qual finalment
reconstrueix l’espai per mitjà d’imatges impreses en codi ASCII.
Laura Plana Gracia (Barcelona, 1982) cursa el Màster en Comissariat i
Pràctiques Culturals en Art i Nous Mitjans a MECAD (ESDI – URL) per al
que prepara el projecte de comissariat Cartografías del no – lugar. El projecte
està sota tutoria de Rosa Pera, actual directora del Centre d’Art Bòlit,
de Girona.
Opinió personal:
L'exposició, sincerament, no em va agradar. Confesso que l'art contemporani em costa bastant, no perquè sigui molt tancada de ment, sinó perquè no hi estic gaire acostumada... a part, trobo que no va estar gaire ben explicat. Tot i així, l'obra de Daniel Jacoby em va despertar força curiositat, i el treball de Miquel Garcia em va semblar si més no interessant.
dijous, 5 de novembre del 2009
dimecres, 4 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)