Anàlisi de la pel.lícula: "Blow up"

FITXA TÈCNICA:



Títol: Blow-Up, desig d'un matí d'estiu

Títol original: "Blow up"

Adreça: Michelangelo Antonioni

País: El Regne Unit, Estats Units, Itàlia

Any: 1966

Data d'estrena: 18/12/1966

Durada: 111 min.

Gènere: Drama, Thriller, Intriga

Repartiment: Vanessa Redgrave, Sarah Milers, David Hemmings, John Castle, Jane Birkin, Gillian Hills, Peter Bowles, Veruschka von Lehndorff, Julian Chagrin, Claude Chagrin

Guió: Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra

Pressupost: 1.800.000,00 $

Càsting: Irene Howard

Diàlegs: Edward Bond

Adreça: Michelangelo Antonioni

Direcció artística: Assheton Gorton

Fotografia: Carlo Vaig donar Palma

Guió: Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra

Història original: Julio Cortazar Michelangelo Antonioni

Maquillatge: Paul Rabiger, Stephanie Kaye

Muntatge: Frank Clarke

Música: Herbie Hancock

Producció executiva: Pierre Rouve

So: J.B. Smith, Mike Li Mare, Robin Gregory

Vestuari: Jackie Breed Jocelyn Rickards


ARGUMENT:


Thomas (David Hemmings) és un cotitzat fotògraf londinenc de moda. Un matí, realitza unes instantànies en un parc dels afores, per il·lustrar el seu llibre. Però quan les revela s'adona que hi ha un cadàver en una de les fotos.


Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula


1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

Crec que el sexe i l'erotisme és molt important com a temàtica recurrent a Blow up. També prova de representar la violència de la realitat, sense suavitzar-la. Crec que parla també de les modes i el món de l'aparença en general, d'allò fisic i els estereotips. També gira al voltant de la idea de que la realitat és mes dura del que podem percebre a simple vista i la impotència de no poder resoldre certs conflictes.

TREBALL PELICULA
COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LICULA



*Blow-*Up és un film íntimament lligat al temps en el qual va ser fet: Londres, intervinguts dels 60, basat en un conte de Julio *Cortázar de qui Antonioni pren només la idea: un fotògraf professional descobreix en revelar i ampliar un rodet de fotografies alguna cosa que a simple vista no havia estat capaç de veure. En el relat de *Cortázar la petita història i el seu significat és completament diferent al del film d'Antonioni, però, quin és el significat del film? “Necessitaré almenys un altre film per explicar *Blow-*Up” diu el director a Cannes.
Si aquesta pel·lícula, aparentment, es desenganxa de l'obra anterior d'Antonioni, ho fa només espacialment, volant d'Itàlia a Gran Bretanya, però, en el fons torna a ser una recreació de la mateixa, dels mateixos elements que defineixen l'obra d'aquest autor, des d'angles diferents, tal vegada més simples, i per tant, més comprensibles.
Lliga millor els caps del discurs i encara que la trama i la seva fi queden oberts a la interpretació, tot el seu desenvolupament formal segueix i millora les pautes ja vistes en les seves anteriors pel·lícules.



OPINIÓ PERSONAL:

Sincerament, la pel.lícula m'ha costat d'entendre, i l'he trobat bastant extranya, però aquesta és precisament la seva gràcia, que s'allunya de convencionalismes i tòpics, i no segueix un argument al que estiguem acostumats. També hem de situar-nos en l'època (anys seixanta), i comprendre que va trencar amb tot, va ser innovadora i tracta temes més profunds que a simple vista no es poden copçar, igual que en la fotografia, el protagonista no aconsegueix veure el cadàver en el moment de la instantània, sino rere un procés de revel.lat.

Excercicis 1 i 2 de selectivitat (Disseny)

Exercici 1
[2 punts]
Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que
va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot
aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància
i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys
cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada
d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una
torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.

Isabel CAMPI.


Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:


— .A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -
nyen a la línia aerodinàmica?
Per les seves línies gràcils i corbes.

— .Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Encara que comparteixin les corves com a línies principals en la seva estructura, i que siguin classificats els doss objectes com a "aerodinàmics", l'objecte B és més proper a nosaltres en el temps, ja que l'A és bastant més antic. Tot i així es consideren els dos moderns, ja que segueixen aquesta tendència de què parlem. Un objecte és de maquinària molt complexe, ja que es tracta d'un cotxe, i l'altre és un objecte més simple, un molinet de cafè.



OPCIÓ A
Exercici 2
[2 punts]


Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu
la manera de millorar-lo.


L'inconvenient principal és la impossibilitat de caminar, ja que els dos peus estan dins un mateix objecte. Crec que podria millorars-se creant un coixí per cada peu, i adaptar la seva forma, potser amb una sola, per tal de poder caminar.

Exercici 3
[6 punts]
Redisseny d’un embalatge
En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que
es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava
embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es
pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent
(rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i
el codi de barres.



Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.

Excercici càmera

Aquesta sessió fotogràfica ha de servir per a saber utilitzar tots els controls de la càmeres réflex: entendre el funcionament general de la càmera, dels objectius, l'ús manual del diafragma i la velocitat d'obturació i d'altres dispositius.

S'us demana que en grups realitzeu un seguit de fotografies per a posar en pràctica els elements teòrics treballats. Totes les fotografies s'han de realitzar segons les especificacions demanades a la taula adjunta.

A part de les especificacions tècniques que es detallen a la taula totes les fotografies es faran a partir d'uns quants objectes que vosaltres mateixos trieu. Ells seran els protagonistes de les fotografies. Podeu col·locar els objectes com vulgueu, instal.lar-los en diferents ubicacions perquè els composicions i els enquadrament siguin idonis per a fer totes les fotografies que s'us demanen. A part de les qüestions tècniques heu de procurar que els enquadraments siguin interessant, heu de procurar pel resultat formal.

Ressenya: Anna Maria Maiolino a la Fundació Tàpies:

Biografia de l'artista:


Anna Maria Maiolino, va nèixer a Scalea, Calàbria, l'any 1642, i poc després va trasllada-se a Veneçuela amb la seva família. Amb 18 anys va anar a viure a Brasil, on encara viu, tot i que durant les dècades de 1970 i 1980 va residir alguns anys a Nova York i a Buenos Aires.


Exposició a la fundació Tàpies:


L'exposició temporal d'Anna Maria Maiolino fa un recorregut a la seva vida i carrera, pero no de forma lineal, sinó en forma d'instal.lació que entreteixeig les seves creacions al llarg dels anys. L'obra de Maiolino pasa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s'intesa per la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment...

Ressenya: Xavier Mariscal a la Pedrera

Divendres 19 de Novembre:

Divendes 19 vam anar a la Pedrera a Barcelona, on s'ha montat una exposició de l'artista plàstic Xavier Mariscal.
Durant tota l'exposició vem comptar amb l'ajuda d'una guia que anava explicant les diferents obres a mida que explicava també la trajectoria i les influències de l'artista.
L'exposició estava montada de forma que fos més una instal.lació, que començava amb una sala plena d'esboços disposats a les parets i penjant de fils de pescar. La guia ens va explicar la importància que tenen els esboços per Mariscal, i que la clau és la rapidesa d'execusió d'aquests, per tal de captar l'essència de l'objecte a través del que és imprescindible per a reconèixel.
Durant l'exposició vem poder veure obres dels diferents registres que ha tocat Mariscal (il.lustració, disseny gràfic, disseny d'interiors, mobiliari, escultura, disseny de teixits i roba, animació, còmic...).
Vem poder conèixer els personatges més representatius de la carrera de l'artista, com en Cobi, la mascota de les olimpíades de l'any 1992.

Opinió personal:

Mariscal és un artista que m'agrada desde molt petita, el trobo molt original, amb un estil propi i totalment diferent. Crec que les seves obres són d'una simplicitat brutal, a través de la qual és capaç de captar l'essència de les coses. L'exposició no m'ha deçabut gens, tot el contrari, m'ha semblat una instal.lació magnífica, capàç de mostrar-te tota la trajectòria de l'artista a través d'unes obres molt ben disposades en l'espai. Trobo que Mariscal és un artista molt complet, que tracta gairebé, si no tots els camps de l'art visual.

Proves: portada del 9 nou

Aquesta va ser la primera prova més elaborada que vaig fer per al disseny de la portada del 9 nou, però de seguida em vaig fer enrere perquè trobo que és massa tòpic i no encaixa amb la imatge de la revista.
Llavors vaig anar pensant idees més divertides i que fosin més originals i divertides.

portada del 9 nou definitiva

Anàlisi del disseny de dues revistes

-Capçalera

A la capçalera hi veiem el nom de la revista al capdemunt, ocupant tot l'espai d'esquerra a dreta.



-Tipografia dels titulars

El nom de la revista, Sàpiens, està escrit en color blanc, en contrast amb el fons verd fosc d'aquest número en concret. La tipografia de lletra és força gran al nom de la revista i una mica més petita al titular principal del número de que tracta. La tipografia dels titulars secundaris és mes petita, i cada títol està escrit en un color diferent, groc, rosa pal i blau perlat. Sobre el títol del titular principal, apareix el següent text: "investigació sàpiens" escrit en blanc sobre un recuadre vermell.

-Ordenació del text


El text està força ordenat, ja que es tracta d'una revista seriosa i formal. El nom de la revista es troba a la capçalera, amb un subtítol sota d'aquest.
Formant pàrrafs a l'esquerra es troben els tres artícles secundaris constituïts per títol i titular formant una columna.
A la part inferior de la revista hi trobem el títol i l'article principals de la revista, en lletres majúscules el títol i l'article en minúscules. A sota hi ha una franja marró amb la indicació d'un article destacat en majúscules.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada
Hi ha només una imatge a la portada, es tracta d'una fotografia antiga, en blanc i negre de l'home del qual parla l'article d'investigació principal de la revista. La silueta (bust) de l'home, es troba sobre un fons verd fosc en gradació.
Els colors predominants són doncs, els grisos i els verds, i en la tipografia els protagonistes són el blanc i el vermell (amb intervencions en menor mesura d'altres colors, com el marró, el groc, el rosa i el blau).


-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina

Els dos elements als que s'ha donat més importància, i que per tant és on ens veiem obligats a dirigir la vista primer són, per aquest ordre: L'article principal, amb lletres grans i un recuadre de color vermell llamant al damunt; i el nom de la revista, amb lletres més grans pero mig amagades darrere la imatge. Després els tres articles secundaris, i per últim l'article adicional de la part inferior de la revista.

-Elements que destaquen

Els elements que més destaquen són el títol, l'article principal i la imatge (fotografia en blanc i negre).

*Descripció del disseny interior:

-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...

Tots els títols i subtítols tant de l'interior com de l'exterior de la revista estàn presentats amb una tipografia molt sobries, amb mínimes variacions de mida i color en els diferents articles.

-Composició dels marges i de les columnes

En general, als marges s'hi troben curiositats sobre l'article que ocupa la pàgina o les pàgines.

-Elements decoratius, peus i encapçalaments.

No hi trobem pràcticament cap element decoratiu, només fotografies o imatges diverses.

-Ubicació de les imatges o il·lustracions.

En general, les imatges es troben sota el títol de l'article.

-Valoració de la funcionalitat, la idoneïtat comunicativa i l'estètica.

LOGO associació artística Celestí Bellera

Capítol 5: Desenvolupament del projecte 4 i final del projecte

Seria qüestió de fer l'stop motion..

Qui fa de model?
Anem a liar a la Mercè perque ho faci ella!

-Començem a fer l'stop motion a la sala, amb el llum apagat, un trípode per la càmera i un focus.

La càmera és digital.. com se suposa que l'hem de posar al trípode?....... QUI TÉ CELOOO??

La Mercè no para de renegar perquè no es pot moure, sort que es calla quan li tapem la boca amb el tros de roba..

-L'stop motion s'ha de fer en dos dies, ja que el primer dia no dona temps d'acabar-lo.



Ja tenim l'stop motion fet amb l'audio (grazie mille Marco!).
Ara s'ha de netejar tota la merda que té la sala i muntar la instal.lació d'una vegada per totes..

Anem deu mil cops a la botiga d'informàtica a buscar algun cd que li doni la santa gana de ser compatible amb el nostre projector.

-Amb la sala neta i endreçada, projectem l'stop motion a la paret del fons i col.loquem cadires.

No ens ho podem creure.. ho hem fet! Ens posem a cridar com histèriques, abraçant-nos i seguint cridant com histèriques.
Totalment satisfetes de la feina, la sala fot una por..


Mai en la vida ens haviem estressat tant, però ha valgut la pena... al cap i a la fi, és això del que es tracta! :)





Anna Albaladejo, Berta Solé, Mercè Canet, Irene Ferioli

Capítol 3: Desenvolupament del projecte 2

Menganito de Tal: Podem deixar les motxilles aqui?

... esque això és el nostre projecte..


Menganito de Tal: Però si està buit.

... ja.. però esque això és el nostre projecte..


(10 minuts mes tard...)


Menganito de Cual: Necesitem aquesta sala per fer un video.

... ja.. però esque això és el nostre projecte...

Menganito de Cual: Però si està buida...


ANEU TOTS A PRENDRE PEL ...!!



estrès, estrès, estrès, estrès..

d'acord, està buida però no és un magatzem ostia.

Seria qüestió de fer alguna cosa..

- Demanem roba negra, ens porten trossos de tela desiguals.

Vaya merda.. però "la necesidad agudiza el ingenio que dicen".. Amb l'ajuda de les noies de Shoefitti folrem la paret del fons. Després col.loquem els plafons explicatius.

Yuhu! tenim una paret folrada de negre amb plafons explicatius... yuhu.. que cutre que es tot això per favor.

Capítol 2: Desenvolupament del projecte 1

Està quedant genial, tots els projectes avancen :) ...

per què punyetes el nostre no?

estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...

hauriem de tenir alguna cosa... però no. Necesitem material...
TONI VEN PACÀ

- Necessitàvem focos petits, roba negra i cartró ploma de moment.

Merda, no hi han focos, ni roba, ni res. Merdaaaa merda merda..


estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...


Anem a calmar-nos... Al bar de la Troca, a ofegar les penes amb cocacola.

PLANETA BELLERA, capítol 1: Inici de l'experiència

Roba? Com que roba? això és una tonteria com una catedral...

Escric paraules que m'inspira la roba al bloc de tècniques, encara no en tinc ni punyetera idea del perquè... mira tú, elles sabràn el que es fan, jo només compleixo.

Que no s'acaba la cosa aquesta de la roba? Ja dura massa..
idees, possibles projectes i molt desconcert.

-No sabiem que això no era res més que el començament.

Ens citen a l'espai d'arts, una exposició? Farem una exposició sobre la roba?

-Algunes de les nostres idees comparteixen una mateixa idea en comú, aixi que es decideix formar un grup de treball format per: Anna Albaladejo, Mercè Canet, Berta Solé i Irene Ferioli.
El resultat: Roba que empresona.

-Les idees de cadascuna de nosaltres eren diferents, però compartien una idea principal:
Quan la roba, en canvi de ser un element distintiu i lliure, serveix per unificar-nos, anul.larnos, degradar-nos, humiliarnos i, en definitiva EMPRESONAR-NOS.

Molt bé, tenim la idea clara...
i ara què?

L'unic que tenim clar és que volem la sala petita per aconseguir transmetre una sensació de presor, volem que l'espectador se senti agobiat i que pateixi.. muahahha!!

Perfecte! L'hem aconseguida.. ens fusionem amb un altre projecte: Priggionero.

estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés

Les idees no arriben a cuallar, després de deliberar, els grups tornen a separar-se.. sense mals rollos :) cada pájaro a su nido, i el nostre niu és una sala fosca, buida i freda.

projecte turbinegeneration, exposició PLANETA BELLERA.

Ja s'ha acabat tot, però ens quedarà a la memòria.

Paraules que definirien aquesta experiencia?

desconcert, novetat, ràbia, estrés, agobio... però també diversió, riures, inoblidable, comprensió, idees, alegria, descans.

Va costar una barbaritat arrencar el nostre projecte, es va posar en marxa molt tard. Les primeres setmanes veiem que tothom tenia uns projectes preciosos, parets pintades de colors, una màquina molt curiosa, uns vestits preciosos fets amb materials reciclats, sabates de colors penjant de cables telefònics... i què tenim nosaltres? UNA SALA FOSCA I BUIDA.

era molt depriment, però realment la cosa no enjegava, teniem grans idees i una sala petita, freda i tancada, pràcticament insonoritzada. Estavem agobiades allà dins, tancades i alïenes al que passava a fora.
Fins que ens vem adonar que realment, aquella era la sensació, el kit de la questió.. La idea al voltant de la qual girava el nostre projecte era precisament això: La roba que empresona. Però la roba va ser simplement un punt de partida, del que ens vem allunyar fins a quedar-nos amb l'escència. Amb la sala precisament el que preteniem era crear un ambient de presó, voliem crear angoixa, la sensasió sentir-se atrapat, no tenir consciència del que passa al teu voltant i no tenir ni idea de com sortir d'allà. Aquesta idea voliem que la sentís el públic que entrés a la sala, fins que ens vem adonar que qui més sentia aquella sensació erem nosaltres mateixes, i vem compendre que formavem part, EREM EL PROJECTE.
Com també voliem tenir alguna cosa física, vem fer un stop motion (va ser molt divertit), i li vem afegir so. El resultat ens va encantar, realment no pensavem que ens agradaria tant. Segons la nostra opinió, i la de gent a qui vem preguntar, la sala en el seu conjunt, fosca, freda, tancada i agobiant també, creava la sensació exacte que voliem que provoqués.

Quan vem veure la instal.lació acabada i tot montat només vem poder somriure com idiotes, cridar i després respirar tranquiles i descansades. Si alguna cosa en podem dir de la nostra experiència és que sense cap dubte ha sigut molt intensa.
El que sí que podem dir és que hem aconseguit un projecte diferent, original i únic, i estem plenament satisfetes del resultat.

Cindy Sherman

Biografia:

Glen Ridge, New Jersei (USA), 1954. Sherman es va donar a conèixer en 1980 amb la primera exposició que va realitzar en la galeria Metre Pictures, espai aquest que serviria com plataforma de llançament i propaganda de nombrosos artistes nord-americans que en els inicis d'aquesta dècada van agitar el panorama artístic d'aquesta ciutat enarborant no tant, o no únicament, una crítica de la representació i l'objecte, tal com aquests artistes van ser teorizados al començament de les seves carreres, però essencialment, a més de vint anys d'aquelles primeres temptatives, com la conquesta d'un gran angular pel que fa a la condició amb que és contemplada l'obra mateixa, és a dir: al qüestionament i posada en crisi de les estructures que conformen la recepció visual de l'objecte d'art, i amb això, naturalment, la crítica, quan no directament detracció, de l'estatus clàssic de la representació en art. Seria aquesta qualitat una de les premisses centrals que al llarg de la dècada omplirien milers de pàgines escrites entorn de la posmodernidad en l'art. Probablement, però l'esgotat del terme i essencialment el seu pròpia i natural ambigüitat ens emplaça a aïllar (o a protegir) aquesta possibilitat dintre de la humilitat i la prudència d'una sàvia interrogación. Les primeres obres de Cindy Sherman van poder ser vistes a Espanya en 1987 en l'exposició L'Art i el seu Doble, que incloïa la nòmina central dels artistes nord-americans que van exposar en la galeria Metre Pictures, tal com ja hem apuntat.

Thomas Hirschhorn

Biografia:

El treball de Thomas Hirschhorn (Berna 1957), es caracteritza per ser una reflexió compromesa sobre la realitat contemporània. Fent ús de diferents disciplines com l'escultura, el vídeo o la instal·lació, Hirschhorn desenvolupa un treball lligat a la crítica social i política. A través de la utilització de materials quotidians com cinta adhesiva, cartró, fulles de plàstic, fotocòpies, o maniquís, representa situacions universals d'una manera transgressiva i directa. A través dels maniquís que ens representen, l'artista, ens parla d'una "ferida universal", que vol donar forma a la seva afirmació "Jo sóc responsable de cada ferida produïda en qualsevol lloc".

Annette Messager

Biografia:

Annette Messager és una artista contemporània fransesa nascuda el 30 de novembre de 1943 a Berck-sur-Mer ( Pas de Calais)

És coneguda principalment pel seu treball d'instal.lació, en el que sovint inclou fotografies, gravats i dibuixos i materials diversos. En el seu art representa una barreja de la realitat cotidiana i la fantasia, y desde els seus inicis en la dècada dels 70 está vinculada amb l'art feminista. Messager ha exposat i publicat el seu treball ampliament.

És la companya del també reconegut artista francès Christian Boltanski.

A la imatge hi podem veure una de les seves instal.lacions, que utilitza un tema recurrent en les seves obres, obre peluixos en canal, els buida i els estripa: "Los peluches descosidos y abiertos en canal son seres monstruosos, de alguna manera recuerdan también a los abrigos de piel hechos con los cadáveres de animales", reflexiona. "Hay algo de monstruoso en la vida cotidiana, como cuando pisas un zapato en la oscuridad. Son pequeñas agresiones y sucesos desdichados que nos marcan con su misterio".

Projecte guarderia inicial

Expliquem un conte?

Projecte grupal de guarderia.

Vaig fer una entrada per explicar la nostra experiència allà a la guarderia i el projecte que es va escollir.
Aquest era el nostre projecte:

Per:

Irene Ferioli
Anna Albaladejo
Helena Hernandez
1rB

En el nostre projecte ens interessa molt col·laborar amb els nens.
Volem utilitzar les desigualtats racials com a punt de partida i tema central,
ja que a Granollers hi ha bastants nens i nenes immigrants. Ells són les
generacions futures, i les que poden acabar amb el racisme i les desigualtats.

Una de les activitats que proposem és explicar un conte (potser acompanyat amb
titelles) sobre el tema que tractem.

El conte s'ha d'acabar de determinar, però tractarà sobre un noi que arriba del Sàhara i ve a Catalunya. Un cop aquí ell anirà a la guarderia i coneixerà a molts nens nous però ell veurà que són diferents, que no tenen la pell fosca com la te ell.

La finalitat del conte és que entenguin el missatge per captar el significat
de la activitat següent:
tenim la intenció de fer dos taques de pintura al terra una blanca i l'altra
negra, separades per mig metre de distància, i que els nens ho barregin com
vulguin fins a fusionar els dos colors.

Duració: 15-20 minuts per grup aproximadament.
Materials necessaris: ½ litre de pintura negra i ½ litre de pintura blanca.
Preu: 15- 20 euros en total aproximadament.

Els móns de Coraline

La Coraline és una nena molt curiosa, intel.ligent i valenta, que es muda de casa a causa de la feina dels seus pares (són botànics). Es muden a una residència anomenada " la casa rosa", envoltada per uns personatges estravagants i molt especials. Coraline passa les hores aburrida, troba a faltar els seus amics i la seva vida anterior, i per aquests motius està descontenta i trista.
Per tal de passar l'estona, inicia una exploració de la seva nova llar, i descobreix una petita porta al menjador que, per desil.lusió seva, està tapiada. Una nit, Coraline veu un ratolí saltaire que salta escales avall. Coraline, ansiosa de sorpreses i descobriments, segueix el ratolí, que la condueix fins a la porta avans tapiada. Sorprenentment, devant de la porteta s'obre un túnel que Coraline no dubta en trevessar. A l'altre banda, Coraline troba una versió aparentment millorada de la seva vida. Tot sembla fantàstic fins que descobreix que aquesta vida està molt lluny de la perfecció, inclosa la seva mare. Es troba també que és un mon en el que resulta molt fàcil entrar, però enormement complicat sortir-ne.




Opinió personal:

Sincerament m'ha semblat una pel.lícula molt bona, amb un simbolísme bestial al darrere. Crec que no és una simple película d'animació, sinó que tracta temes sobretot de l'àmbit de la psicologia. Allà al cinema ens van dir que el que intentava reflectir la pel.lícula era el pas de nen a adult, un món ple de canvis i amb molts obstàcles. Bé, crec que podria ser que reflectís aquest creixement, però he trobat una altra interpretació: Crec que podria simbolitzar el món de les drogues, per exemple, o vicis( no necessàriament de drogues, sinó també mentals). L'adentrament en un món desconegut, una porta que ens convida a entrar, i que trobem una realitat paral.lela aparentment millori molt aractiva, però que té una sèrie de conseqüències terriblement negatives, el fet de haver de renunciar a certes coses(els ulls substituits per botons), perjudiques la teva persona i la gent que t'envolta ( La mateixa Coraline, però també els seus pares), i la més perillosa, és un món, com he dit avans, molt accessible, pero d'on és molt difícil sortir-ne, corres el risc de quedar-te atrapat sense la possibilitat de tornar enrrere.

Experiència al MACBA: projecte TurbineGeneration

Autorretrat: la meva mà agafant una de les barres del tren.

Objecte trobat pel camí: Bitllet de rodalies d'anada i tornada gastat.

El més antic: La Torre Amat de Cardedeu, una mansió dels estiuejants de principis del segle XX, que em trobo anant cap a l'estació i de camí a casa.

El més nou: Un bitllet de tren que m'acabava d'imprimir la màquina de bitllets.


L'experiència al museu:

En una sala de parets blanques, ens van demanar que representessim el recorregut que fem pràcticament de forma diària amb tot de materials ( postits, cintes de colors, gumets cartrons etc...) com vulguessim.
El resultat va ser un mapa que ocupava tota la sala (incloses les parets), però un mapa molt especial, personalitzat i subjectiu, on quedava reflectit el nostre dia dia, gustos i experiències.

Ens ho vem passar molt bé, ha resultat una molt bona experiència.

Christian Boltanski

Com a pintor, les obres de Boltanski han estat lligades a moviments com el pop art, minimal art o l'art povera. També ha fet cinema i ha passat per el món de la escriptura, la literatura i fins a arrivar a la fotografia ( suport que utilitza actualment). Les històries que Boltanski pretén explicar en les seves obres, són històries passades, d'ausènsia, de la gent que ja no hi és. És per aquest motiu que les fotografies d'aquest artista tracten sovint temàtiques com la mort i el més enllà, a través sovint de l'utilització d'ombres com a recurs visual.

Andrea Crews

Andrea Crews és una marca francesa fundada per la dissenyadora Maroussia Rebecq. Maroussia Rebecq és una dissenyadora amant de l'art i de l'individualisme en quant a la moda es refereix, és a dir li agrada l'exclusivitat de les peces de roba i pretén fugir de la producció massiva i les col.leccions de roba fruit del consumisme. I el fruit de tot aixó són tonelades de roba de segona mà, que aquesta dissenyadora adopta al seu taller i a partir de les quals crea peces de roba reciclades i absolutament úniques, originalíssimes i imprevisibles que suposen una alternativa al mercat convencional.
Andrea Crews acava d'aportar una col.lecció a la prestigiosa marca Lacoste.

Martin Margiela

Biografia:

Martin Margiela és un dissenyador Belga, però no un dissenyador corrent. És un dels personatges més interessants del món de la moda actual. Aixó és, principalment perquè ningú ha aconseguit veure'l encara; Ni editors, ni estilistes, ni públic en general. No busca la fama i fuig del reconeixement directe. No es ven, sinó que s'amaga.

Els seus dissenys no s'inspiren en res més que en la mateixa roba, ell la transforma, desfigura i reinventa, utilitzant colors neutres com ho són el blanc i el negre. El resultat és un treball vanguardista, totalment innovador i unes peces de roba afavoridores, contràriament del que es podria pensar.

Vivienne Westwood

Biografia:

Vivienne Westwood es va instal.lar a Londres per matricular-se a l'escola Harrow per a estudiar art. L'any 1971 coneix a Malcolm McLaren, manager dels Sex Pistols, de qui es converteix en parella i socia, y obren una botiga en principi anomenada " Let it Rock " a King's Road, un establiment que combinaba la música amb la moda y convertint-se en bressol i referent de la modernitat.
Els dissenys de Vivienne Westwood tenien una enorme influencia de l'estètica punk, incolent elements fetitxistes, agulles de ganxo, cadenes, fulles d'afeitar etc...
També va incloure elements del mes pur estil tradicional britànic, obtenint així dissenys xocants i polèmics.

Vanessa Beecroft

Biografia:

Italiana de neixament, encara que resideix a Nova York desde fa anys, Aquesta fotògrafa és una de les figures indiscutibles del panorama actual.
Les seves obres consisteixen en cuadres vivents, utilitzant com a tècnica la performance, que s'immortalitza amb fotografies i videos.
Les seves obres giren entorn del món femeni, pricipalment noies nues, totes amb una semblança entre elles seguint uns cànons de bellessa autobiografics, és a dir, l'artista busca models que s'assemblin a ella. Trobem noies d'una franja d'edat determinada i principalment bastant primes; Aquest fet està relacionat amb un tret autobiografic de la fotògrafa, ja que en la seva joventut va lluitar contra l'anorexia, i lluny de voler crear obres reivindicatives, socials o literaries, reflecteix aquesta faceta seva, l'aspecte d'una etapa de la seva vida.

Erwin Olaf

Erwin Olaf treballa les seves fotografies barrejant el fotoperiodisme i la fotografia d'estudi.
Olaf apareix en l'escena internacional després de guanyar el primer premi en el Concurs Europeu de Joves Fotógrafs. Aquest artísta tracta en les seves fotografies temes com la sensualitat, l'humor i la desesperació, a través del blanc i negre i poc a poc introduïnt el color i la manipulació digital. El resultat de tot aixó són fotografies molt impactants i trencadores, que han cridat l'atenció de marques comercials com BMW, Microsoft, Nintendo, Diesel Jeans i Heineken entre d'altres, utilitzant les seves fotos en importants campanyes publicitàries, i obtenint premis fruit de les seves fotografies.

Jana Sterbak

- Artist as a Combustible, 1986


Biografia:

Jana Sterbak, va nèixer a Praga el 1955, és una artista imprevisible que es va caracteritzar en els inicis de la seva carrera per obre molt radicals i desconcertants. Eran creacions fent referencia al cos humà, com per ecxemoke un vestit de carn, Flesh dress for Albino Anorexic, realitzat en el 1987, o l'extranya escultura, Remote control l'any 1989.
Al llarg de l¡època dels 90 la artista ha continuat treballant en la mateixa linia, creant obres inquietants que fan referencia al dolor o a la mort. En les seves obres més recents sembla ser que s'ha ajunyat una mica d'aquesta visió i s'ha començat a interesar en temes menys conflictius. Aquesta sèrie d0ultimes obres les ha reunit amb el nom de planetarium, ja no centra la seva atenció en la problemàtica humana. L'artista mira cap al món exterior, inspirant-se en l'astronomia i en la geografia planetaria. El que ha motivat aquest canvi d' interesos es el descobriment d'una tècnica artesanal, la del soplat de vidre, amb la que Jana Sterbak s'ha familiaritzat durant la seva estancia en el Centre Internacional de Rechercher sur le Verre et les Arts Plastiques (CIRVA) de Marsella.
El resultat d'aquestes noves obre és molt diferent, es tracta d'una sèrie de nou esferes de vidre, i les seves superficies estan elaborades amb diferents procediments tècnics. Algunes són de vidre transparent i d'altres tenen la aparença d'un paisatge lunar amb els seus cràters i relleus desèrtics.
El vertader interes d'aquestes últimes obres és el treblla de les textures que tradueix la seva voluntat per crear un efecte estétic, inusual en la seva trajectoria artística.

John Cage

Biografia:

John Cage va nèixer a Los Àngeles, el 5 de Setembre de 1912, i va morir a Nova York el 12 d'Agost de k'any 1992.

Va ser un compositor i instrumentalista, el primer en utilitzar la música electrònica, i molts opinen que va ser el compositor més influent del segle XX, gràcies a la seva manera de fer música totalment trencadora i innovadora. John Cage no utilitzava els instruments musicals de forma stàndard, sinó que creava melodies musicals de manera aleatòria i a través de l'atzar.
Va treballar junt amb els compositors nord-americans Henry Cowell i Adolph Weiss, revolucionant la música a través de les seves composicions regides pel caos, i com he dit avans, per l'atzar i l'aleatorietat.

Aquesta idea de l'anomenat "atzar controlat", va ser introduïda per l'artista en les seves obres arrel dels seus estudis de les cultures orientals, la filosofia india i el budisme zen.



Ressenya de l'exposició:

En l'exposicio de John Cage vem descobrir una manera de fer música totalment diferent a l'habitual, a través de l'atzar, que tenia com a fruit unes partitures d'allò m'es extranyes, formant cercles i coses per l'estil.
Em va agradar especialment la idea que tenia Cage sobre que la música existeix de per si, sense necessitat d'instruments, i l'inexistència del silènci absolut.
El nostre guia de visita va fer l'exposició molt amena i divertida, i sobre tot, de fàcil comprensió.

L'activitat final va ser molt divertida, vem grabar sons diferents i els vem juntar formant una melodia ben peculiar.

Proves d'escanner

- Barret de llana de la Denissa


- Trenes (Helena i jo)

Projecte Guarderia

El nostre projecte no va ser escollit, però el projecte que es va escollir va ser realment encertat.

Primer de tot, els alumnes del bachillerat escènic van fer una performance amb teles de colors i confeti. Al final de la representació, els alumnes que actuaven a la performance, van començar pintant una de les noies amb pintura de colors, i seguidament als nens que miraven l'espectacle. Tot aixó va derivar en un a gran "guerra de pintura" (pacífica això si) pels alumnes de bachillerat i fins i tot per als professors i director, mentre que pels nens va suposar una experiència que es possible que recordin més tard, i si no, una bona experiència al cap i a la fi. Per nosaltres també ha sigut una experiència increïble, no ho oblidarem mai.

Alfons Mucha

Alfons Mucha va ser un pintor i artista decoratiu d'origen txec, molt reconegut per ser un dels màxims exponents de l'art Nouveau. És un artista que personalment m'agrada moltíssim, per això he volgut penjar aquestes obres perque pogueu disfrutar-les ;)