Capítol 2: Desenvolupament del projecte 1

Està quedant genial, tots els projectes avancen :) ...

per què punyetes el nostre no?

estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...

hauriem de tenir alguna cosa... però no. Necesitem material...
TONI VEN PACÀ

- Necessitàvem focos petits, roba negra i cartró ploma de moment.

Merda, no hi han focos, ni roba, ni res. Merdaaaa merda merda..


estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...


Anem a calmar-nos... Al bar de la Troca, a ofegar les penes amb cocacola.

PLANETA BELLERA, capítol 1: Inici de l'experiència

Roba? Com que roba? això és una tonteria com una catedral...

Escric paraules que m'inspira la roba al bloc de tècniques, encara no en tinc ni punyetera idea del perquè... mira tú, elles sabràn el que es fan, jo només compleixo.

Que no s'acaba la cosa aquesta de la roba? Ja dura massa..
idees, possibles projectes i molt desconcert.

-No sabiem que això no era res més que el començament.

Ens citen a l'espai d'arts, una exposició? Farem una exposició sobre la roba?

-Algunes de les nostres idees comparteixen una mateixa idea en comú, aixi que es decideix formar un grup de treball format per: Anna Albaladejo, Mercè Canet, Berta Solé i Irene Ferioli.
El resultat: Roba que empresona.

-Les idees de cadascuna de nosaltres eren diferents, però compartien una idea principal:
Quan la roba, en canvi de ser un element distintiu i lliure, serveix per unificar-nos, anul.larnos, degradar-nos, humiliarnos i, en definitiva EMPRESONAR-NOS.

Molt bé, tenim la idea clara...
i ara què?

L'unic que tenim clar és que volem la sala petita per aconseguir transmetre una sensació de presor, volem que l'espectador se senti agobiat i que pateixi.. muahahha!!

Perfecte! L'hem aconseguida.. ens fusionem amb un altre projecte: Priggionero.

estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés

Les idees no arriben a cuallar, després de deliberar, els grups tornen a separar-se.. sense mals rollos :) cada pájaro a su nido, i el nostre niu és una sala fosca, buida i freda.

projecte turbinegeneration, exposició PLANETA BELLERA.

Ja s'ha acabat tot, però ens quedarà a la memòria.

Paraules que definirien aquesta experiencia?

desconcert, novetat, ràbia, estrés, agobio... però també diversió, riures, inoblidable, comprensió, idees, alegria, descans.

Va costar una barbaritat arrencar el nostre projecte, es va posar en marxa molt tard. Les primeres setmanes veiem que tothom tenia uns projectes preciosos, parets pintades de colors, una màquina molt curiosa, uns vestits preciosos fets amb materials reciclats, sabates de colors penjant de cables telefònics... i què tenim nosaltres? UNA SALA FOSCA I BUIDA.

era molt depriment, però realment la cosa no enjegava, teniem grans idees i una sala petita, freda i tancada, pràcticament insonoritzada. Estavem agobiades allà dins, tancades i alïenes al que passava a fora.
Fins que ens vem adonar que realment, aquella era la sensació, el kit de la questió.. La idea al voltant de la qual girava el nostre projecte era precisament això: La roba que empresona. Però la roba va ser simplement un punt de partida, del que ens vem allunyar fins a quedar-nos amb l'escència. Amb la sala precisament el que preteniem era crear un ambient de presó, voliem crear angoixa, la sensasió sentir-se atrapat, no tenir consciència del que passa al teu voltant i no tenir ni idea de com sortir d'allà. Aquesta idea voliem que la sentís el públic que entrés a la sala, fins que ens vem adonar que qui més sentia aquella sensació erem nosaltres mateixes, i vem compendre que formavem part, EREM EL PROJECTE.
Com també voliem tenir alguna cosa física, vem fer un stop motion (va ser molt divertit), i li vem afegir so. El resultat ens va encantar, realment no pensavem que ens agradaria tant. Segons la nostra opinió, i la de gent a qui vem preguntar, la sala en el seu conjunt, fosca, freda, tancada i agobiant també, creava la sensació exacte que voliem que provoqués.

Quan vem veure la instal.lació acabada i tot montat només vem poder somriure com idiotes, cridar i després respirar tranquiles i descansades. Si alguna cosa en podem dir de la nostra experiència és que sense cap dubte ha sigut molt intensa.
El que sí que podem dir és que hem aconseguit un projecte diferent, original i únic, i estem plenament satisfetes del resultat.