Odio el photoshop, i odio el meu ordinador merdós. Odio els ordinadors que no guarden els arxius, i que provoquen que la Irene hagi de tornar a repetir la imatge de poe a les 11 de la nit, o els photoshops que no deixen utilitzar les seves eines, i els blogspots que consideren que el format de la meva imatge de poe no es compatible amb ells.
Si les maquines no cumpleixen la seva merdosa funció, la seva existència és inutil. O potser sóc massa estúpida per entendre-les, els seus formats pdf, html i no se que quartos.. potser les màquines són superiors a mi i m'he de resignar a que acavin amb la meva existència.

Bona nit.

Tim Burton- Biografia

Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col·laborat també en altres produccions animades, començant la seva carrera a la factoria Disney, on va participar en la pel·lícula Tod i Toby tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.

La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. L'argument gira al voltant d'un nen que, com Burton, idolatra al seu idol de la pantalla, des de la seva infancia, Vincent Price.

Ja des de la seva òpera prima, es veu en el director una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.

Performance

Què és una performance?

una performance (esdeveniment, en anglès) és una actuació artística en directe a on hi ha una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com performer) es comporta d'una manera particular per a altre grup de gent (públic o audiència). De vegades la línia que es divideix entre l'executant i les audiències pot esvair-se, com en el teatre actiu on els membres del públic s'impliquen en la producció. El terme Performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa art en viu. La performance està relacionada a l'art conceptual, als happenings, al moviment artístic Fluxus i al body art.

La paraula performance va començar a ser utilitzada especialment per a definir certes manifestacions artístiques a la fi dels anys seixanta. Aquesta expressió artística va tenir el seu període d'esplendor durant els anys setanta tot i que la història de les "performances" comença a principis del segle XX, amb les accions en viu d'artistes de moviments avanguardistes.

Creadors lligats al futurisme al constructivisme al dadaisme i al surrealisme realitzaven per exemple les exhibicions no convencionals en el Cabaret Voltaire Entre aquests artistes es destaca la participació de Richard Huelsenbeck i Tristan Tzara. Aquesta manera de crear una espècie d'esdeveniment on diverses disciplines artístiques es barregen és el que va anar agafant el nom de performance durant la segona meitat del segle XX.

Jordi Pericot, 20 anys d'art cinètic.

Museu de Granollers, Dijous 12 de novembre.
Aquesta exposició repassa la trajectòria artística durant el període 1964-1984 de Jordi Pericot, un dels màxims representants de l'art cinètic a Catalunya.

Bibliografia

Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un dels grans artistes del país i un dels masnovins més universals. La seva acció pedagògica i universitària s'ha centrat en els camps de la comunicació audiovisual, social i el disseny, primer com a director de l'escola Elisava, i després com a catedràtic de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seva producció artística s'ha centrat, sobretot, entorn de l'art cinètic. És també un investigador reconegut i membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla. Recentment ha rebut la Medalla d'Or del Mèrit Cultural, concedida per l'Ajuntament de Barcelona.

-L'any 1958 va decidir marxar del país. Se'n va anar a França, tot un símbol de la llibertat i el progrés, que no tenia res a veure amb l'Espanya franquista. A París, hi va passar vuit anys, del 1960 al 1968.
-En tornar de França, va mantenir una destacada activitat cultural. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques),
ntrodueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.
-L'any 1972, representa Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.





Opinió personal:


Vaig estar malalta, per tant no sé com va ser l'exposició.
He buscat a internet, i m'han agradat bastant les obres que he vist, m'ha agradat molt el seu treball amb miralls i especialment el metacrilat estriat sobre pintura, me quedat embobada veient un video d'una obra i mirant com anaven cambiant els colors. També m'han agradat molt les obres: "múltiples ulls per a una mirada", i "MeRdA".

ÍMBRIC

IMBRIC



1. Emmetxar dos móns.


2. Fragments de fotografies d'arxiu que prenen sentit al ser enmetxades a manera d'un paviment biològic, com un mosaic genètic.

3. Per llongar les imatges, fent-les sortir del marc construïnt una línia infinita.

4. Paisatges ficticis, un calidoscopi personal, plànols inacabats, camps tatuats damunt el paper.

5. Imatges trobades i encolades, objectes clavats, colors, trossos de vidre, cordes...










Biografia:



Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la instal·lació. Al llarg de la seva trajectòria artística, Duran ha anat en ampliant el seu camp de treball i de mica ha “arquitecturitzat” l’escultura transformant-la en instal·lació fins a arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures “esculturitzades”. Això es produeix sobretot a les arquitectures efímeres, aquelles que comporten una major relació amb la realitat i amb l’escena convulsa del subjecte. Les seves obres es troben en col·leccions privades i públiques, com a Metrònom, a la Col· lecció Testimoni de "La Caixa", al Fons d’Art de la Generalitat i al Museu de Granollers entre altres.






Visita a l'exposició " Imbric" de l'artista Pep Duran:


Es tractava d'una instal.lació muntada amb imatges d'arxiu i materials reciclats ( principalment trossos de parquet i altres fustes ), amb l'bjectiu de " emmetxar dos móns" , com la unió de Pep Duran amb els germans Castells.








Opinió personal:

Aquesta exposició m'ha agradat més que la de Roca Umbert, potser perque em va cridar més l'atenció, la noia que ho explicava ho va explicar molt bé i molt clar, i s'em va fer menys fred el fet que no fos una sala quadrada, i que les obres estiquessin més integrades en l'espai. Em van agradar els paralel.lismes que feia entre el micro i el macro, i el fet d'unir totes les obres amb una línia a la paret.

Ressenya pel.lícula- Destino: Woodstock ( Taking Woodstock )

Any: 2009
Director: Ang Lee
Guió: James Schamus (Novela: Elliot Tiber, Tom Monte)
Génere: Comèdia
País: Estats Units
Música: Danny Elfman
Fotografia:Eric Gautier
Productora: Focus Features
Actors principals: Henry Goodman, Liev Schreiber, Emilie Hirsch, Demetri Martin ( Elliot Tiber), Jonathan Groff, Imelds Staunton, Jeffrey Dean Morgan, Eugene Levy, Paul Dano, Dan Fogler, Mamie Gummer, Zoe Kazan, Gabriel Sunday.



Sinòpsi:

Elliot Tiber, un jove decorador que viu a Greenwich Village, Nova York, al que les coses li van francament malament, ha de tornar al seu poble a l'Estat de Nova York per ajudar als seus pares a portar un vell motel anomenat "El Mónaco". El banc està a punt de quedar-se amb el negoci, i el seu pare amenaça en cremar l'edifici, tot i que no ha pagat l'assegurança.
A un poble veï, es dona permís per organitzar un macro-festival de música rock, però s'acaba prohibint per les queixes dels veïns. Quan Elliot se'n assabenta, truca als organitzadors pensant que pot ser la ocasió per revitalitzar el motel. Tres setmanes després, mig milió de persones es dirigeixen fins la granja dels seus veïns a White Lake. Elliot està a punt de submergir-se en una experiència que definirà tota una generació i que cambiarà la seva vida per complet.








Aquesta pel.lícula està basada en fets reals, ja que el festival de Woodstock va existir, i va ser un dels festivals de rock més importants de la història. A més, la pel.lícula està basada en les memòries d'Elliot Tiber.
Informació històrica sobre el festival de Woodstock:

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tenir lloc a una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguès lloc al poble amb aquest mateix nom. L'oposició local gairebé va aconseguir que es suspenguès l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer el seu pare Max Yasgur per a acollir el concert als terrenys de la família, localitzats a Sullivan County.

Van morir tres persones al festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi d'heroïna, una altra després d'una ruptura d'apèndix i una última per un accident amb un tractor. També van ocòrrer dos naixements no confirmats durant el festival.

Arràn d'aquest esdeveniment es va filmar un famós documental dirigit per Michael Wadleigh i muntat per Martin Scorsese. Va ser estrenat el 1970 i va guanyar l' oscar al millor documental. La pel·lícula ha rebut el títol de "culturalment significativa" per la Biblioteca del congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva conservació en el National Film Registry.

Opinió personal:

Marilyn 2 - llàpis tou sobre paper poròs

no m'acava de convèncer gaire el resultat..

Ressenya exposició CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

Comissariat de Laura Plana Garcia

L'exposició "Cartografies del no-lloc", consisteix en una mostra d'obres catalanes i internacionals, que utilitzen les noves tecnologies com a medi d'espressió. En un moment en que internet està tant vigent en la soceitat, i de rebot, en les nostres vides, aquests artistes han volgut treure'n profit en tò de crítica social.

Els artistes que participen en aquesta exposició són:

Miquel Garcia (Barcelona, 1975); Daniel Jacoby (Perú, 1985); Tjasa Kancler (Eslovènia, 1978); Perla Montelongo (Mèxic, 1980); Robin Rimbaud (Londres, 1964) i Katarina Matiasek (Àustria, 1965); i el col·lectiu Rotorrr, format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) i Laia Sadurní (Barcelona, 1973).





Miquel Garcia (Barcelona 1975) : S’aproxima amb la seva metodologia
d’anàlisi i recerca a l’antropologia i la sociologia, cercant un sistema de
representació basat en vídeos, mapes, il·lustracions, dibuixos i gràfiques.



Daniel Jacoby (Lima, Perú, 1985) presenta ADU (acrònim espanyol de Arbre
de Dades Universal) en un intent de concentrar totes les dades de l’univers
en un sol arbre, amb l’univers com arrel. L’arbre és creat amb aplicació
Java i és obert a participació.



Robin Rimbaud (London, 1964) i Katarina Matiasek (Viena, Àustria, 1965)
exposen la vídeo instal·lació [Island PlayBack (2006)]. Les imatges d’una
illa preses des d’un avió són muntades en film. El so es creat utilitzant un
software que tradueix imatge en so. La intenció es mostrar el paisatge en
moviment o nou paisatge digital.



Rotorrr és un col·lectiu format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) i
Laia Sadurní (1973, Barcelona). Han desenvolupat una sèrie de projectes
i accions basades en la cartografia, el joc i l’acció que es refereix al coneixement
i maneres d’acció en l’actual espai social i geogràfic.



Tjasa Kancler (Maribor, Eslovènia 1978) planteja un nou model de comunicació
i visualització de la informació, posant èmfasis en la planificació de
l’escut antimíssils a Europa de l’Est, el sistema nord-americà dissenyat
per la protecció contra els míssils balístics llançats des dels anomenats
estats rebels, com Iran o Corea del Nord.



Perla Montelongo (Mèxic, 1980) presenta el procés de transformació d’un
espai en imatge fotogràfica, que serà traduïda a informació, la qual finalment
reconstrueix l’espai per mitjà d’imatges impreses en codi ASCII.



Laura Plana Gracia (Barcelona, 1982) cursa el Màster en Comissariat i
Pràctiques Culturals en Art i Nous Mitjans a MECAD (ESDI – URL) per al
que prepara el projecte de comissariat Cartografías del no – lugar. El projecte
està sota tutoria de Rosa Pera, actual directora del Centre d’Art Bòlit,
de Girona.







Opinió personal:

L'exposició, sincerament, no em va agradar. Confesso que l'art contemporani em costa bastant, no perquè sigui molt tancada de ment, sinó perquè no hi estic gaire acostumada... a part, trobo que no va estar gaire ben explicat. Tot i així, l'obra de Daniel Jacoby em va despertar força curiositat, i el treball de Miquel Garcia em va semblar si més no interessant.

Dibuix anatòmic ossos de la cara- grafit bastant tou

Dibuix anatòmic dels musculs de la cara- grafit bastant tou

Greta Garbo- llàpis blanc sobre cartulina negra.

del 2007

Grafit molt tou sobre làmina din-A4

del 2007

Figura femenina- grafit molt tou sobre paper molt poròs

Bloc de tècniques

Ivonne De Carlo- Boli negre


Del bloc de tècniques

Marilyn Monroe- Bolígraf negre

Del bloc de tècniques

Fotomuntatge de Poe:

El meu treball es basarà en el relat " El gat negre ", (l'ultima entrada que he penjat és el final del conte, que és la part que representaré).

La idea que tinc és fer una foto a una paret de totxanes, que em servirà de fons. Després amb fotoshop, faré un forat a la paret, que quedi de color negre. Dins aquest forat és on situaré la meva foto. Representaré el cadàver de la dona, després de ser descoberta emparedada pel seu marit just després de ser assassinada per aquest. º

Vestuari i maquillatge:

Em posaré el vestit de casament de la meva mare, que és d'estil vintage romàntic, i crec que pot anar molt be amb la meva idea.

El maquillatge serà palid, tant la cara com els llavis, que els hi donaré tons blavosos o morats molt suaus. Els efectes de sang i descomposició els faré amb fotoshop.

Un efecte que vull fer amb el fotoshop, és el de descomposició, treient trossos de la pell i substituintlos per trossos d'esquelet.

Posició: Estaré dreta amb el cap lleugerament inclinat ( encara he de fer proves), i amb els braços morts, encara no sé si tindré els ulls oberts o tancats, però de moment crec que tancats. La boca gairebé tancada del tot.

Escanejaré el dibuix d'un gat negre amb un sol ull i potser la boca oberta ( encara no sé en quina posició, però tinc més o menys clara la forma, com allargada), i la col.locaré a sobre del meu cap.

Per acabar, envelliré la imatge, el vestit, el cos i la cara ( de manera que sembli brut i gastat).




Doncs aixó és tot de moment :)

"¡Que Dios me proteja y me libre de las garras del archidemonio! Apenas había cesado el eco de mis golpes cuando una voz respondió desde dentro de la tumba. Un quejido, sordo y entrecortado al comienzo, semejante al sollozar de un niño, que luego creció rápidamente hasta convertirse en un largo, agudo y continuo alarido, anormal, como inhumano, un aullido, un clamor de lamentación, mitad de horror, mitad de triunfo, como sólo puede haber brotado en el infierno de la garganta de los condenados en su agonía y de los demonios exultantes en la condenación.

Hablar de lo que pensé en ese momento sería locura. Presa de vértigo, fui tambaleándome hasta la pared opuesta. Por un instante el grupo de hombres en la escalera quedó paralizado por el terror. Luego, una docena de robustos brazos atacaron la pared, que cayó de una pieza. El cadáver, ya muy corrompido y manchado de sangre coagulada, apareció de pie ante los ojos de los espectadores. Sobre su cabeza, con la roja boca abierta y el único ojo como de fuego, estaba agazapada la horrible bestia cuya astucia me había inducido al asesinato y cuya voz delatadora me entregaba al verdugo. ¡Había emparedado al monstruo en la tumba!"

Aquest és el final del meu relat de poe preferit, " El gat negre" .

potser, potser algún dia,
potser algun matí, potser alguna tarda, potser alguna nit.
tanca els ulls i somia, tancal's.
potser si els obres inesperadament el somni no té temps de ser somni i és realitat.

tanca els ulls i somia, tancal's.
però potser si els obres inesperadament, el somni s'espanta, i retrocedeix com les onades a la sorra.

les onades venen, però s'envan, tornen després, pero no pots agafar-les.

al cap i a la fi és el que tenen les onades, el que ténen les onades i els somnis..
i ens quedem a la vora del mar, mirant l'escuma i esperant que el que sembla impossible, es faci possible.

fotografia 10

La fotografia mostra una part de la façana d'una de les naus, en un punt de vista contrapicat i amb un enquadrament intencionadament diagonal.
La llum està molt escampada, ja que es tracta de la llum natural d'un exterior, i al reflexar-se en els vidres forma uns raigs que penso fant la fotografia més bonica i interessant.

fotografia 9

La imatge mostra l'efecte que fan a ulls de la càmera, uns trossets de vidre que brillen amb el sol.

El punt de vista és picat, i un plà bastant detallat.

fotografia 8

Aquesta fotografia està presa en una de les parets que estàn escrites a l'exterior de la fàbrica.

Es tracta d'un contrapicat capturat arran de la paret, creant un efecte de llunyania.
M'agrada l'efecte que fan les lletres allunyant-se.

fotografia 7

Aquesta imatge es tracta de l'ombra d'una antena sobre l'asfalt.
Està presa en un punt de vista picat.

fotografia 6

Aquesta és la fotografia d'unes cadenes en punt de vista central i desplaçat cap a l'esquerra, de manera que la imatge es divideix en dues parts, a la dreta, les cadenes, i a l'esquerra la paret de totxana. Penso que aquest punt de vista fa que la imatge respiri més que si les cadenes ocupessin tot l'enquadrament.
Un cop més es tracta d'un contrallum pero amb una caracterísitica de llum igual que a la del punt de vista. La imatge també està dividida en dues parts, una part més fosca a la part inferior, i una de més clara i lluminosa a la part superior.

fotografia 5

Aquesta és una de les fotos que més m'agraden, tot i que la qualitat d'imatge és bastant dolenta.
En realitat aquesta imatge pertany a una mena de pont de ferro, que formava aquests rombes, i que, amb la llum de radere formava un contrallum molt bonic amb el color blau cel i el negre.
És un plà molt detallat, ja que d'una estructura molt grossa n´he capturat un trosset molt petit amb el zoom, fent que no es reconegui el que és, sino només mostrant aquesta forma de reixa tant senzilla.

fotografia 4

Aquesta és la fotografia d'una llauna aixafada, presa en vista d'ocell i en un plà bastant detallat, ja que és una part molt petita del terra.
Em va cridar l'atenció la manera en que està camuflada, integrada al terra, de manera que tot i ser un objecte artificial, acava gairebé formant part del sòl.

fotografia 3

És la fotografia en un plà bastant detallat, en punt de vista contrapicat i en enquadrament horitzontal d'unes finestres velles de la Roca Umbert. Profunditat de camp llarga.
Em va semblar bonic el rovellat del ferro i el contrast entre els vidres bruts i opacs amb els nets i transparents que reflexen el blau del cel.

fotografia 2

Aquesta és la fotografia en plà de detall d'un dels grafittis de les parets. La imatge ens mostra un ull en tons marronosos amb detalls en blanc per crear llum.
Està presa en un punt de vista totalment central, i la llum està molt escampada perquè es tracta d'un exterior amb llum natural. L'enquadrament és horitzontal.

fotografia 1

Enquadrament horitzontal.
Es tracta d'un pla general, en contrapicat.
La fotografia mostra una part d'una de les naus de la fàbrica, capturada amb el sol al darrere, provocant un contrallum. El contrallum fa que existeix molt contrast entre clar i fosc, i enfosqueix la figura.
Em va semblar interessant l'efecte que fa el sol a la fotografia, la forma que agafen els rajos i com la esfera apareix totalment negra. Llàstima de la taca de llum d' abaix a l'esquerra...

Després de dos intents frustrats de fer-me un blog... He aconseguit ferne un de decent i normal, que no faci coses rares com no acceptarme la contrasenya i bromes similars que m'han anat gastant diversos ordinadors molt divertits...
Saben el que els hi convé, si no volen acavar volant per la finestra de la sala d'ordinadors de la Roca Umbert.

Enfi, espero no fer una desgràcia de blog i que aquest ordinador meu es comporti i deixi de fer-me la punyeta...