divendres, 16 d’octubre del 2009

potser, potser algún dia,
potser algun matí, potser alguna tarda, potser alguna nit.
tanca els ulls i somia, tancal's.
potser si els obres inesperadament el somni no té temps de ser somni i és realitat.

tanca els ulls i somia, tancal's.
però potser si els obres inesperadament, el somni s'espanta, i retrocedeix com les onades a la sorra.

les onades venen, però s'envan, tornen després, pero no pots agafar-les.

al cap i a la fi és el que tenen les onades, el que ténen les onades i els somnis..
i ens quedem a la vora del mar, mirant l'escuma i esperant que el que sembla impossible, es faci possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada