diumenge, 29 de novembre del 2009

ÍMBRIC





















IMBRIC



1. Emmetxar dos móns.


2. Fragments de fotografies d'arxiu que prenen sentit al ser enmetxades a manera d'un paviment biològic, com un mosaic genètic.

3. Per llongar les imatges, fent-les sortir del marc construïnt una línia infinita.

4. Paisatges ficticis, un calidoscopi personal, plànols inacabats, camps tatuats damunt el paper.

5. Imatges trobades i encolades, objectes clavats, colors, trossos de vidre, cordes...










Biografia:



Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la instal·lació. Al llarg de la seva trajectòria artística, Duran ha anat en ampliant el seu camp de treball i de mica ha “arquitecturitzat” l’escultura transformant-la en instal·lació fins a arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures “esculturitzades”. Això es produeix sobretot a les arquitectures efímeres, aquelles que comporten una major relació amb la realitat i amb l’escena convulsa del subjecte. Les seves obres es troben en col·leccions privades i públiques, com a Metrònom, a la Col· lecció Testimoni de "La Caixa", al Fons d’Art de la Generalitat i al Museu de Granollers entre altres.






Visita a l'exposició " Imbric" de l'artista Pep Duran:


Es tractava d'una instal.lació muntada amb imatges d'arxiu i materials reciclats ( principalment trossos de parquet i altres fustes ), amb l'bjectiu de " emmetxar dos móns" , com la unió de Pep Duran amb els germans Castells.








Opinió personal:

Aquesta exposició m'ha agradat més que la de Roca Umbert, potser perque em va cridar més l'atenció, la noia que ho explicava ho va explicar molt bé i molt clar, i s'em va fer menys fred el fet que no fos una sala quadrada, i que les obres estiquessin més integrades en l'espai. Em van agradar els paralel.lismes que feia entre el micro i el macro, i el fet d'unir totes les obres amb una línia a la paret.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada