Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:


1.1. Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d’enfocar i enquadrar.
R: Enquadrar és l'acció de seleccionar, a través del visor, allò que el fotògraf desitja captar en una fotografia. Enquadrar significa, per tant, establir els límits de la fotografia i decidir quins elements apareixeran a la imatge. Encanvi, enfocar és ajustar l'objectiu per tal d'obtenir una imatge clara i definida del subjecte, que es fa desplaçant cap endevant o cap endarrera l'objectiu (lent), mitjançant un anell d'enfocament i un altre sistema similar.


1.2. Descriviu breument el concepte d’aire, aplicat al fotograma d’una pel·lícula.
R: L'aire és l'espai buit que queda sense omplir en un fotograma.

1.3. Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.
R:

Exercici 2

OPCIÓ A










La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel·lícula Blow up, de
Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2.


2.1. Dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que
mostra el cartell. Aquest guió il·lustrat ha de constar necessàriament dels plans
següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista del fotògraf i un pla
contrapicat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu
cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.


2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d’eix aplicats a la narrativa audiovisual.
A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin
aquest conceptes.
R:

2
OPCIÓ B

Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als
apartats 2.1 i 2.2.

Barda tirada en un campo verde, Juan Rulfo, 1948.

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:

— composició;
— simplicitat i complicitat;
— plans;
— angle;
— textura;
— il·luminació.


2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat
l’autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.

Anàlisi de la pel.lícula: "Blow up"

FITXA TÈCNICA:



Títol: Blow-Up, desig d'un matí d'estiu

Títol original: "Blow up"

Adreça: Michelangelo Antonioni

País: El Regne Unit, Estats Units, Itàlia

Any: 1966

Data d'estrena: 18/12/1966

Durada: 111 min.

Gènere: Drama, Thriller, Intriga

Repartiment: Vanessa Redgrave, Sarah Milers, David Hemmings, John Castle, Jane Birkin, Gillian Hills, Peter Bowles, Veruschka von Lehndorff, Julian Chagrin, Claude Chagrin

Guió: Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra

Pressupost: 1.800.000,00 $

Càsting: Irene Howard

Diàlegs: Edward Bond

Adreça: Michelangelo Antonioni

Direcció artística: Assheton Gorton

Fotografia: Carlo Vaig donar Palma

Guió: Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra

Història original: Julio Cortazar Michelangelo Antonioni

Maquillatge: Paul Rabiger, Stephanie Kaye

Muntatge: Frank Clarke

Música: Herbie Hancock

Producció executiva: Pierre Rouve

So: J.B. Smith, Mike Li Mare, Robin Gregory

Vestuari: Jackie Breed Jocelyn Rickards


ARGUMENT:


Thomas (David Hemmings) és un cotitzat fotògraf londinenc de moda. Un matí, realitza unes instantànies en un parc dels afores, per il·lustrar el seu llibre. Però quan les revela s'adona que hi ha un cadàver en una de les fotos.


Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula


1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

Crec que el sexe i l'erotisme és molt important com a temàtica recurrent a Blow up. També prova de representar la violència de la realitat, sense suavitzar-la. Crec que parla també de les modes i el món de l'aparença en general, d'allò fisic i els estereotips. També gira al voltant de la idea de que la realitat és mes dura del que podem percebre a simple vista i la impotència de no poder resoldre certs conflictes.

TREBALL PELICULA
COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LICULA



*Blow-*Up és un film íntimament lligat al temps en el qual va ser fet: Londres, intervinguts dels 60, basat en un conte de Julio *Cortázar de qui Antonioni pren només la idea: un fotògraf professional descobreix en revelar i ampliar un rodet de fotografies alguna cosa que a simple vista no havia estat capaç de veure. En el relat de *Cortázar la petita història i el seu significat és completament diferent al del film d'Antonioni, però, quin és el significat del film? “Necessitaré almenys un altre film per explicar *Blow-*Up” diu el director a Cannes.
Si aquesta pel·lícula, aparentment, es desenganxa de l'obra anterior d'Antonioni, ho fa només espacialment, volant d'Itàlia a Gran Bretanya, però, en el fons torna a ser una recreació de la mateixa, dels mateixos elements que defineixen l'obra d'aquest autor, des d'angles diferents, tal vegada més simples, i per tant, més comprensibles.
Lliga millor els caps del discurs i encara que la trama i la seva fi queden oberts a la interpretació, tot el seu desenvolupament formal segueix i millora les pautes ja vistes en les seves anteriors pel·lícules.



OPINIÓ PERSONAL:

Sincerament, la pel.lícula m'ha costat d'entendre, i l'he trobat bastant extranya, però aquesta és precisament la seva gràcia, que s'allunya de convencionalismes i tòpics, i no segueix un argument al que estiguem acostumats. També hem de situar-nos en l'època (anys seixanta), i comprendre que va trencar amb tot, va ser innovadora i tracta temes més profunds que a simple vista no es poden copçar, igual que en la fotografia, el protagonista no aconsegueix veure el cadàver en el moment de la instantània, sino rere un procés de revel.lat.

Excercicis 1 i 2 de selectivitat (Disseny)

Exercici 1
[2 punts]
Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que
va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot
aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància
i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys
cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada
d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una
torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.

Isabel CAMPI.


Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:


— .A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -
nyen a la línia aerodinàmica?
Per les seves línies gràcils i corbes.

— .Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Encara que comparteixin les corves com a línies principals en la seva estructura, i que siguin classificats els doss objectes com a "aerodinàmics", l'objecte B és més proper a nosaltres en el temps, ja que l'A és bastant més antic. Tot i així es consideren els dos moderns, ja que segueixen aquesta tendència de què parlem. Un objecte és de maquinària molt complexe, ja que es tracta d'un cotxe, i l'altre és un objecte més simple, un molinet de cafè.



OPCIÓ A
Exercici 2
[2 punts]


Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu
la manera de millorar-lo.


L'inconvenient principal és la impossibilitat de caminar, ja que els dos peus estan dins un mateix objecte. Crec que podria millorars-se creant un coixí per cada peu, i adaptar la seva forma, potser amb una sola, per tal de poder caminar.

Exercici 3
[6 punts]
Redisseny d’un embalatge
En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que
es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava
embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es
pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent
(rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i
el codi de barres.



Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.

Excercici càmera

Aquesta sessió fotogràfica ha de servir per a saber utilitzar tots els controls de la càmeres réflex: entendre el funcionament general de la càmera, dels objectius, l'ús manual del diafragma i la velocitat d'obturació i d'altres dispositius.

S'us demana que en grups realitzeu un seguit de fotografies per a posar en pràctica els elements teòrics treballats. Totes les fotografies s'han de realitzar segons les especificacions demanades a la taula adjunta.

A part de les especificacions tècniques que es detallen a la taula totes les fotografies es faran a partir d'uns quants objectes que vosaltres mateixos trieu. Ells seran els protagonistes de les fotografies. Podeu col·locar els objectes com vulgueu, instal.lar-los en diferents ubicacions perquè els composicions i els enquadrament siguin idonis per a fer totes les fotografies que s'us demanen. A part de les qüestions tècniques heu de procurar que els enquadraments siguin interessant, heu de procurar pel resultat formal.

Ressenya: Anna Maria Maiolino a la Fundació Tàpies:

Biografia de l'artista:


Anna Maria Maiolino, va nèixer a Scalea, Calàbria, l'any 1642, i poc després va trasllada-se a Veneçuela amb la seva família. Amb 18 anys va anar a viure a Brasil, on encara viu, tot i que durant les dècades de 1970 i 1980 va residir alguns anys a Nova York i a Buenos Aires.


Exposició a la fundació Tàpies:


L'exposició temporal d'Anna Maria Maiolino fa un recorregut a la seva vida i carrera, pero no de forma lineal, sinó en forma d'instal.lació que entreteixeig les seves creacions al llarg dels anys. L'obra de Maiolino pasa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s'intesa per la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment...

Ressenya: Xavier Mariscal a la Pedrera

Divendres 19 de Novembre:

Divendes 19 vam anar a la Pedrera a Barcelona, on s'ha montat una exposició de l'artista plàstic Xavier Mariscal.
Durant tota l'exposició vem comptar amb l'ajuda d'una guia que anava explicant les diferents obres a mida que explicava també la trajectoria i les influències de l'artista.
L'exposició estava montada de forma que fos més una instal.lació, que començava amb una sala plena d'esboços disposats a les parets i penjant de fils de pescar. La guia ens va explicar la importància que tenen els esboços per Mariscal, i que la clau és la rapidesa d'execusió d'aquests, per tal de captar l'essència de l'objecte a través del que és imprescindible per a reconèixel.
Durant l'exposició vem poder veure obres dels diferents registres que ha tocat Mariscal (il.lustració, disseny gràfic, disseny d'interiors, mobiliari, escultura, disseny de teixits i roba, animació, còmic...).
Vem poder conèixer els personatges més representatius de la carrera de l'artista, com en Cobi, la mascota de les olimpíades de l'any 1992.

Opinió personal:

Mariscal és un artista que m'agrada desde molt petita, el trobo molt original, amb un estil propi i totalment diferent. Crec que les seves obres són d'una simplicitat brutal, a través de la qual és capaç de captar l'essència de les coses. L'exposició no m'ha deçabut gens, tot el contrari, m'ha semblat una instal.lació magnífica, capàç de mostrar-te tota la trajectòria de l'artista a través d'unes obres molt ben disposades en l'espai. Trobo que Mariscal és un artista molt complet, que tracta gairebé, si no tots els camps de l'art visual.

Proves: portada del 9 nou

Aquesta va ser la primera prova més elaborada que vaig fer per al disseny de la portada del 9 nou, però de seguida em vaig fer enrere perquè trobo que és massa tòpic i no encaixa amb la imatge de la revista.
Llavors vaig anar pensant idees més divertides i que fosin més originals i divertides.